martes, 3 de noviembre de 2009
TASCA 4: El llenguatge musical (web)
RITMES: http://web.me.com/joaquimi/EA/Ritmes.htm
Coemençar identificant els ritmes amb la primera activitat:
I desprès passar a fer dictats amb tots els ritmes possibles, primer de 8 pulsacions i desprès de 14.
MELODIES http://web.me.com/joaquimi/EA/Melodies.htm
Treballar la identificació de melodies.
INTERVALS. http://web.me.com/joaquimi/EA/Intervals.htm
A més treballar els intervals per a tornar a acostumar-se a treballar d'oïda. Anar treballant amb les diferents opcions que ofereix la web dins de l'apartat d'INTERVALS.
A més, i per qualsevol dubte es pot consultar els diferents apartats de teoria dels quals disposa la web.
Pentagrames notes i claus (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/PentagramaNotesClaus.htm
Figures i compassos (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/FiguresCompassos.htm
Escales i tonalitats (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/EscalesTonalitat.htm
Acords inversions i estats (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/AcordsInversionsXifrat.htm
Acords sobre els graus de l'escala (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/AcordsGrausEscala.htm
Cadències (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/CadenciesPrincipals.htm
Notes estranyes (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/NotesEstranyes.htm
Teclat (1): http://web.me.com/joaquimi/EA/Teclat.htm
domingo, 25 de octubre de 2009
Terra i Mar (2.4.)
jueves, 22 de octubre de 2009
jueves, 15 de octubre de 2009
El testament d'Amèlia (2.2.)
martes, 6 de octubre de 2009
Una curiositat: L' ORQUESTRA DE LA PLUJA
Creus que les persones d'aquesta orquestra són músics?
Hi ha instruments? I director? Que fa?
Creus que utilitzen partitures?
Una cançó tradicional catalana: PICA BEN FORT
jueves, 1 de octubre de 2009
Una música: EL CÀNON DE PACHELBEL
1)
Aquest cànon es va escriure al 1680, fa més de tres-cents anys. Ara escolteu aquesta versió del mateix cànon amb una guitarra elèctrica:
2)
Ara, ja per acabar fixeu-vos en aquesta cançó actual, i us adonareu que us sona d'alguna cosa. És perque hi ha trossos del cànon de Pachelbel pel mig:
3)
Que en penseu d'això? Realment la música classica és tant diferent de la música pop actual?Pot ser que tinguessiu una idea equivocada sobre la música clàssica? Pensem-hi.
Un instrument musical: UN VIOLONCEL
Les parts del violoncel són pràcticament les mateixes que les de la resta d'instruments de corda fregada: El cap, amb les clavilles (per on s'afina), el batedor (sense trastes), la caixa de ressonància, o cos del violoncel, que té dues escotadures. Les escotadures serveixen per a una bona subjecció amb les cames i perque al passar l'arc no topi amb la caixa. A l'interior d'aquesta es troba l'ànima, una barreta transversal de fusta uneix les dues tapes del violoncel a la part mitjana, i serveix per a que el violoncel entri en ressonància amb les cordes a través del pont. A la tapa superior, s'hi troben dos orificis per on hi surt el so, anomenats "efes" (per la seva forma semblant a aquesta lletra) o bè calats.
Té quatre cordes que són les notes (do, sol, re i la - de més greu a més agut-).
Voleu sentir com sona un violoncel? Mireu aquest video:
martes, 29 de septiembre de 2009
Un compositor: PAGANINI "El violinista endimoniat"
Sempre s’ha dit que els artistes solen estar una mica tocats de l’ala. I en certs cassos, com el de'n Niccoló Paganini, és veritat.
Paganini va néixer a Gènova (Itàlia) l’any 1782. Sols amb cinc anys va començar a tocar la mandolina (clica el link per a veure una mandolina), ja que el seu pare era un gran admirador d’aquest instrument.
Però als set anys el jove Paganini va començar a tocar el violí, als vuit va començar a compondre i als dotze va fer el seu primer concert. A partir d’aleshores va començar a fer-se famós com a “el violinista endimoniat”.
Tocava tan bé el violí que la gent de la seva època es pensava que havia venut la seva ànima al dimoni per aconseguir tocar el violí de la manera que ell ho feia. També s’havia arribat a dir guardava a dins del seu violí les animes de noies de veus dolçes i boniques.
I per què la gent es quedava tant admirada quan Paganini tocava? Doncs perquè tocava moltes notes i molt ràpidament i semblava que la seva mà estigués “posseïda”. A més, i gràcies a una tècnica complicada, era capaç de tocar moltes cordes del violí alhora – fent molta pressió amb l’arquet-.
martes, 15 de septiembre de 2009
El primer post -de prova-
"Todas las canciones tienen un final, pero esa no es razón suficiente para dejar de creer en ellas"
Dilluns 14 de Setembre
del 2009.
12.30 a.m. Català.