Sempre s’ha dit que els artistes solen estar una mica tocats de l’ala. I en certs cassos, com el de'n Niccoló Paganini, és veritat.
Paganini va néixer a Gènova (Itàlia) l’any 1782. Sols amb cinc anys va començar a tocar la ma
ndolina (clica el link per a veure una mandolina), ja que el seu pare era un gran admirador d’aquest instrument.
Però als set anys el jove Paganini va començar a tocar el violí, als vuit va començar a compondre i als dotze va fer el seu primer concert. A partir d’aleshores va començar a fer-se famós com a “el violinista endimoniat”.
Tocava tan 
bé el violí que la gent de la seva època es pensava que havia venut la seva ànima al dimoni per aconseguir tocar el violí de la manera que ell ho feia. També s’havia arribat a dir guardava a dins del seu violí les animes de noies de veus dolçes i boniques.
I per què la gent es quedava tant admirada quan Paganini tocava? Doncs perquè tocava moltes notes i molt ràpidament i semblava que la seva mà estigués “posseïda”. A més, i gràcies a una tècnica complicada, era capaç de tocar moltes cordes del violí alhora – fent molta pressió amb l’arquet-.
